Foto de portada: Elcros / Wikimedia Commons (CC BY-SA 4.0), retallada. Imatge d'arxiu de gener del 2018.
L'escriptora Eva Baltasar —nascuda a Barcelona el 1978 i a qui RTV Vilafranca presenta com a vilafranquina— ha guanyat aquest dilluns, 2 de novembre del 2026, el premi Médicis Étranger per l'edició francesa de la seva novel·la Ocàs i fascinació, publicada a França com a Déclin et fascination (Verdier, amb traducció d'Annie Bats). Segons la seva editorial catalana, Club Editor, és la primera obra escrita en català que rep aquest guardó, que des del 1970 distingeix cada any la millor novel·la estrangera traduïda al francès. El jurat la va triar entre nou finalistes.
Les claus
- QuèPremi Médicis Étranger 2026, a la millor novel·la estrangera traduïda al francès. Es va resoldre el dilluns 2 de novembre al restaurant La Méditerranée, de París.
- ObraOcàs i fascinació (Club Editor, 2024), en francès Déclin et fascination (Verdier), traduïda del català per Annie Bats.
- AutoraEva Baltasar (Barcelona, 1978), poeta i novel·lista. RTV Vilafranca la presenta com a vilafranquina.
- RècordPrimera obra en català que guanya el premi, segons Club Editor i Ara. Fins ara, l'únic altre autor en català que havia arribat a finalista era Jaume Cabré, amb Jo confesso (2013), segons Ara; ella ho va ser el 2020.
- CompetènciaNou finalistes de vuit llengües, triats entre 17 títols estrangers de la primera llista.
- JuratDeu membres, presidits per la novel·lista Pascale Roze; voten en secret fins que un candidat aconsegueix la majoria.
- Altres Médicis 2026Novel·la francesa: Philippe Vasset, Dans les grandes lignes (Flammarion). Assaig: Jean-Baptiste Del Amo, Une éclaircie (Stock). Premi especial: Richard Zenith, Pessoa, l'œuvre-vie (Seuil).
Què ha passat
Segons l'agència ACN, que recull El 3 de vuit, Déclin et fascination ha guanyat el Médicis Étranger. La novel·la va sortir en català el 2024 amb Club Editor i a França la publica Verdier. Baltasar ja havia estat finalista el 2020 amb Permafrost, la versió francesa de Permagel. Club Editor celebra el premi i felicita Verdier, la traductora Annie Bats —sense la feina de la qual, diu, una part de la literatura catalana no existiria en francès— i l'autora, a qui defineix com a «autora catalana i europea».
La proclamació va tenir lloc a París, en un acte en què també es van conèixer els premis de novel·la francesa i d'assaig (franceinfo, amb AFP; La Libre). El jurat havia reduït el 15 d'octubre la llista a set novel·les franceses, nou d'estrangeres i dotze assaigs (Livres Hebdo). Els altres vuit finalistes estrangers eren Lavinia Braniște (Romania), Laura Kasischke (Estats Units), Masashi Matsuie (Japó), Hanna Nordenhök (Suècia), Alcide Pierantozzi i Michele Ruol (Itàlia), Robert Seethaler (Àustria) i Juan Gabriel Vásquez (Colòmbia).
En declaracions a Ara, l'autora es va mostrar alegre i agraïda i va explicar que les seves protagonistes són un consol en un món fràgil i inhòspit. Va dir que la novel·la retrata aquesta fragilitat: la sensació de tenir avui seguretat i poder ser demà al carrer, cosa que, va afegir, passa a qualsevol ciutat d'Occident. Sobre la trama, RTV Vilafranca explica que una dona perd la feina a Barcelona, es veu obligada a treballar en la neteja i viu en un pis compartit sense calefacció; segons Ara, acaba a més uns dies al carrer.
La nostra anàlisi
Un rècord que ha trigat 56 edicions
Amb la llista de premiats que recull la Viquipèdia francesa a partir del web del premi hem comptat 57 edicions (del 1970 al 2026) i 59 premiats, perquè el 1996 i el 2023 hi va haver dos guanyadors ex aequo; Baltasar és la número 59. Entre els anteriors hi ha noms com Milan Kundera (1973), Julio Cortázar (1974), Umberto Eco (1982), Paul Auster (1993), Orhan Pamuk (2005) i Han Kang (2023), però cap obra escrita en català. Només dos autors d'Espanya havien guanyat abans, Enrique Vila-Matas (2003) i Antonio Muñoz Molina (2020), tots dos amb novel·les en castellà: el premi a Baltasar és el tercer per a la literatura d'Espanya en aquesta llista i el primer per al català. Segons Ara, l'únic altre autor en català que havia arribat a finalista era Jaume Cabré, amb Jo confesso, el 2013.
De 17 títols a una guanyadora
La primera llista del Médicis incloïa 17 títols estrangers; el 15 d'octubre en van quedar nou i només un ha guanyat. Segons el nostre recompte sobre la llista de Livres Hebdo, aquests nou estaven escrits en vuit llengües (català, romanès, anglès, japonès, suec, italià —amb dos títols—, alemany i castellà) i els publicaven vuit editorials. Una altra dada de la mateixa selecció: Gallimard tenia cinc títols entre les tres categories i s'ha quedat sense premi, mentre que els quatre guardons han anat a Flammarion, Verdier, Stock i Seuil.
Sis anys entre el primer avís i el premi
El Médicis arriba després d'una trajectòria llarga. Aquestes són les fites principals, segons RTV Vilafranca, Club Editor i Ara:
| Any | Fita |
|---|---|
| 2008 | Debuta com a poeta amb Laia (premi Miquel de Palol). |
| 2018 | Debuta en la narrativa amb Permagel (premi Llibreter). |
| 2020 | Permagel, en francès Permafrost, és finalista del Médicis Étranger. |
| 2021 | Boulder rep el premi Òmnium a la millor novel·la del 2020 (4 de febrer). |
| 2023 | Boulder és finalista del Booker Internacional: primera obra en català que arriba a la llista curta. |
| 2024 | Surt Ocàs i fascinació (tercera a la llista de ficció en català de Sant Jordi) i el Consell de Ministres aprova concedir-li la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts (23 de desembre). |
| 2026 | Publica Peixos i guanya el Médicis Étranger. |
De finalista a guanyadora han passat sis anys (2020-2026) i 18 des del seu debut com a poeta (2008-2026), segons el nostre càlcul. Club Editor recorda en el seu comunicat, segons Ara, que quan Permagel va ser finalista la novel·lista Leïla Slimani, aleshores membre del jurat, els va dir que l'important era que els jurats es fixessin en l'autora i que, si tornaven a triar-la, arribaria el moment.
Una autora molt present a Vilafranca
RTV Vilafranca ha informat de les presentacions dels seus llibres a la ciutat: Boulder (abril del 2021), Ocàs i fascinació (març del 2024) i Peixos (25 de març del 2026, a l'Escorxador); són les dates de les notícies. El juliol del 2020 va participar en la vetllada literària del cicle Tertúlies d'estiu als cellers, que organitzen Ràdio Vilafranca, La Cultural, el Vinseum i la biblioteca Torras i Bages, i Boulder va ser un dels llibres protagonistes d'aquell cicle (RTV Vilafranca). A l'abril del 2024 la mateixa emissora va informar que Ocàs i fascinació era la tercera novel·la més venuda de la llista de ficció en català de Sant Jordi, després d'Història d'un piano, de Ramon Gener, i Un animal salvatge, de Joël Dicker (RTV Vilafranca).
Què ve ara
Peixos, la seva cinquena novel·la, és el seu llibre més recent i es va presentar a Vilafranca el març. Segons Club Editor, enguany les traduccions de les seves novel·les l'han portat al Brasil, Itàlia i França, i Permagel s'ha estrenat al teatre (Ara).
Al cinema, Ara recull que el director Pedro Almodóvar va anunciar fa unes setmanes, a Nova York, que vol adaptar Peixos, igual que ja s'havia interessat per Boulder. En el seu comunicat d'avui, segons l'ACN, Club Editor diu que espera a veure si el cineasta es decanta per Boulder o per Peixos.
El que encara no se sap
- Quan i on es lliura el premi. Les fonts consultades no ho detallen.
- Si hi haurà algun reconeixement a Vilafranca. En el que hem llegit no consta cap reacció institucional ni cap acte a la ciutat; ho actualitzarem si s'anuncia.
- Què passarà amb l'adaptació al cinema. Ara parla de Peixos i, segons l'ACN, Club Editor espera encara la decisió d'Almodóvar entre Boulder i Peixos; cap font esmenta un calendari de rodatge.
- Com afectarà les vendes. No hem trobat xifres de reedicions ni de vendes posteriors al premi.
Més notícies de la ciutat a l'espai de Vilafranca del Penedès.
Fonts: ACN / El 3 de vuit (02/11/2026, 14.37 h); RTV Vilafranca (02/11/2026); franceinfo amb AFP (02/11/2026); La Libre (02/11/2026); Ara (02/11/2026) i Ara (15/10/2026); Livres Hebdo (15/10/2026); Viquipèdia francesa; Club Editor; hemeroteca de RTV Vilafranca. Consultades el 2 de novembre del 2026.
