Foto de portada: Enric / Viquimèdia Commons (CC BY-SA 4.0), retallada. Imatge d'arxiu de juny del 2019: la torre del rellotge de la Casa de la Vila i els pals de la teulada, sense banderes.
La bandera espanyola torna a onejar davant l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. El dimarts 20 d'octubre el consistori va hissar les banderes en quatre pals nous d'uns sis metres col·locats davant de la Casa de la Vila —l'europea, l'espanyola, la senyera i la de la vila— i va retirar les estelades (les banderes independentistes catalanes) dels fanals de la plaça de l'Ajuntament. Ho va fer en compliment d'una sentència de setembre de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va estimar el recurs d'Impulso Ciudadano, l'associació que el 2024 va denunciar que l'edifici no exhibia cap bandera oficial. L'alcalde, Pere Vernet, assegura que l'Ajuntament en cap moment es va negar a complir la llei.
Les claus
- QuèHissada de la bandera espanyola al costat de la senyera, l'europea i la de la vila en quatre pals nous davant la façana, i retirada de les estelades dels fanals de la plaça.
- QuanDimarts 20 d'octubre del 2026. La sentència és de setembre (10 de setembre segons La Fura; Impulso Ciudadano la va difondre el 16) i donava un mes des de la seva notificació.
- Qui ho va demanarImpulso Ciudadano, associació que es defineix com a defensora dels valors constitucionals i de la neutralitat institucional.
- En què es basaLa Llei 39/1981: la bandera d'Espanya ha d'onejar a l'exterior dels edificis de l'Administració municipal.
- AntecedentsEl 2014 la Delegació del Govern va exigir hissar-la i l'Ajuntament va posar una placa «per imperatiu legal»; fa anys que no onejava cap bandera.
- PendentCost dels pals, data de la notificació i si hi haurà recurs.
Com s'hi ha arribat
| Quan | Què va passar |
|---|---|
| Abril del 2014 | Després d'un requeriment de la Delegació del Govern (se'n citen fins a dos), l'Ajuntament col·loca la bandera i una placa a la façana que diu que hi oneja «per imperatiu legal». |
| Anys següents | La bandera és sostreta diverses vegades i, fa uns set anys, deixa de reposar-se. El govern municipal ha explicat que des del 2019 no hi havia banderes perquè els pals de la teulada estaven en mal estat. |
| 2024 | Impulso Ciudadano denuncia que l'edifici no exhibeix cap bandera oficial. |
| Primera instància | El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona rebutja obligar l'Ajuntament a col·locar-les. |
| Setembre del 2026 | La Sala d'Apel·lacions del TSJC estima en part el recurs: ordena col·locar la bandera espanyola a l'exterior en un mes des de la notificació i retirar «de forma immediata» les estelades. Impulso Ciudadano difon la sentència el 16 de setembre. |
| Octubre del 2026 | L'alcalde explica que l'Ajuntament es va assabentar de la sentència pels mitjans i que ja tenia previst instal·lar quatre pals nous. |
| 20 d'octubre | Es hissen les banderes i es retiren les estelades. |
Des dels primers requeriments del 2014 han passat dotze anys. Entre la sentència i la hissada van passar 40 dies comptant des del 10 de setembre (34 si es pren el 16): el termini d'un mes corre des de la notificació, i aquesta data no consta a les fonts que hem pogut consultar.
Què ordena la sentència
- La bandera: col·locar la bandera espanyola a l'exterior de l'edifici consistorial. L'Ajuntament havia al·legat motius de seguretat pel mal estat dels pals; segons La Fura, el tribunal considera que això no justifica l'incompliment i que el consistori ha de fer les obres necessàries.
- Les estelades: retirar «de forma immediata» les que penjaven dels fanals de la plaça. Segons l'ACN, el TSJC sosté que no consta cap procediment que en autoritzés la col·locació en un bé de domini públic, les descriu com a «banderes no oficials, que constitueixen un bé partidista» i conclou que fer servir els fanals amb aquesta finalitat suposa «la privatització de l'espai públic». La Fura afegeix que la sentència considera que la seva col·locació permanent en mobiliari públic vulnera els principis d'objectivitat i neutralitat institucional.
Què diu la llei
La Llei 39/1981, que regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes, estableix a l'article 3 que la bandera d'Espanya ha d'onejar a l'exterior —i ocupar el lloc preferent a l'interior— de tots els edificis i establiments de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat.
L'article 6 regula a més el lloc i la mida quan hi ha més banderes: l'espanyola ocupa el lloc preeminent i les altres no poden ser més grans. Amb un nombre imparell de banderes aquest lloc és el central; amb un nombre parell, com les quatre de Sant Sadurní, és una de les dues posicions centrals: la de la dreta de la presidència, si n'hi hagués, o l'esquerra de qui mira. El Nacional cita les banderes en l'ordre europea, espanyola, senyera i local; si aquest fos l'ordre d'esquerra a dreta per a qui mira la façana, coincidiria amb la regla, però no hem pogut comprovar la disposició real ni les mides.
No és un cas aïllat
El mateix camí judicial es va recórrer a Molins de Rei. L'abril del 2024 el TSJC va ordenar al seu Ajuntament, governat pel PSC i els comuns, mantenir de manera permanent la bandera espanyola al pal de la façana, arran d'un recurs de la mateixa associació. El jutjat de primera instància havia arxivat el cas per «pèrdua d'objecte» perquè la secretaria va certificar que la bandera va onejar el 20 de setembre del 2023; el TSJC va revocar la decisió en entendre que aquell certificat no acreditava la presència continuada, i Impulso Ciudadano havia aportat una foto sis dies després sense cap bandera a la façana (El Catalán, 5/4/2024). A Sant Sadurní l'esquema es repeteix: un jutjat rebutja i la Sala d'Apel·lacions del TSJC revoca.
Què diuen les parts
- Ajuntament: segons La Fura, l'alcalde, Pere Vernet, afirma que l'Ajuntament en cap cas s'ha negat a complir la llei, que ja havia pressupostat i contractat els quatre pals d'uns sis metres i que els instal·laria les setmanes següents. Sobre les estelades, recorda que l'Ajuntament mai no les va col·locar, però que també complirà la resolució. El govern municipal el formen ERC, PSC i Comuns.
- Impulso Ciudadano: a la seva nota destaca que la sentència fixi mesures concretes i un termini, demana a l'Ajuntament que la compleixi íntegrament i defensa que complir la normativa sobre símbols oficials no és una qüestió ideològica i que els edificis i els fanals pertanyen a tots els ciutadans. L'associació es presenta com a defensora dels valors constitucionals i de la neutralitat institucional i rebutja els nacionalismes identitaris.
- Grups polítics i entitats: no hem trobat reaccions públiques dels grups municipals ni de les entitats que defensen les estelades a les fonts consultades.
El que encara no se sap
- La data exacta de la sentència —10 de setembre segons La Fura; la nota d'Impulso Ciudadano és del 16— i la de la seva notificació, que decideix si es va complir el termini d'un mes.
- El cost dels pals i del contracte.
- Si hi haurà recurs d'alguna de les parts: no n'hi consta cap.
- Qui va col·locar les estelades dels fanals —l'Ajuntament diu que no va ser ell— i si se'n retiraran d'altres d'altres espais públics.
- L'ordre i la mida exactes de les quatre banderes.
Més notícies i agenda a la pàgina de Sant Sadurní d'Anoia.
Fonts: El Nacional (20/10/2026); ACN, via El 3 de vuit (21/10/2026); La Fura (declaracions de l'alcalde i dades de la sentència) i La Fura (hissada de les banderes); Impulso Ciudadano (16/09/2026); El Catalán (5/4/2024); BOE, Llei 39/1981. No hem pogut consultar el text íntegre de la sentència. Consultades el 24 d'octubre del 2026.
