Salta al contingut

Dimarts, 3 de novembre de 2026

ESCA
InfoPenedès
ESCA

«Abans era una meravella»: un veí de Sant Sadurní amb 40 anys de feina troba a faltar els cinemes i critica les voreres i la recollida d'escombraries

Il·lustració generada amb intel·ligència artificial: un home amb ulleres i camisa blanca, assegut en un cafè, amb una tassa i una planta damunt la taula

Gent del Penedès · Entrevista núm. 1

Joan Casado té 59 anys, viu a Sant Sadurní d'Anoia des dels quatre i fa 40 anys que treballa en hospitals; els caps de setmana, a més, treballa com a vigilant de seguretat des de fa gairebé 27. Es lleva a les cinc del matí, va viure la COVID dins d'un hospital i als 16 anys va voler ser militar, guàrdia civil o policia. En una trentena de notes de veu ens va explicar la seva vida, el poble de la seva infantesa i el d'avui —«abans era una meravella», diu— i el que canviaria si fos alcalde.

  • Edat59 anys
  • Ofici40 anys en hospitals (avui, a Barcelona) i gairebé 27 de vigilant els caps de setmana
  • A Sant SadurníDes dels 4 anys
  • Jubilació«Cap als 63, com a molt als 65»

Entrevista feta en castellà. En aquesta versió catalana, les respostes de Joan apareixen traduïdes.

Un poble on es jugava al carrer

Quan eres petit, com era Sant Sadurní?

«Visc aquí des dels quatre anys. En aquella època tothom jugava al carrer, tots els nens, i no hi havia les tecnologies d'avui, tants mòbils i ordinadors. Els cotxes que avui són clàssics eren els d'aleshores: el Seat 600, el Renault 5, el Renault 8, entre d'altres.»

«Una de les festes que més m'agradaven era la revetlla de Sant Joan: es feien moltes fogueres, barbacoes, carn a la brasa, i tiràvem moltíssims petards i coets. També se celebrava molt el Nadal: jo vivia en una barriada, en un bloc, i ens ajuntàvem alguns veïns; anàvem a casa d'un, després a la de l'altre, i seguíem xerrant. Ens ho passàvem molt bé. Era una època molt bona; vaig gaudir molt de la meva infantesa.»

Què ha canviat més des d'aleshores?

«Ha canviat moltíssim. Abans tenies el teu metge de guàrdia i la farmàcia de guàrdia de nit, fins i tot els caps de setmana, les 24 hores. I quan jo era nen i adolescent hi havia fins a tres cinemes. Fins i tot teníem una petita discoteca; avui no hi ha ni discoteca. Els joves gaudíem més en aquella època; era molt més alegre. Avui, per anar al cinema o a una discoteca, aquí no n'hi ha i has de sortir fora.»

Quaranta anys en un hospital

Quan vas començar a treballar i com va ser?

«Als 16 i 17 anys, a l'estiu, vaig fer de monitor de platja durant un mes. Quan vaig començar a treballar de debò va ser als 17: vaig fer algunes suplències aquí, a Sant Sadurní. Als 18 em van fer contracte cada sis mesos i als tres anys ja em van fer fix.»

«Quan vaig començar a l'hospital ja em van donar molta responsabilitat, perquè estava de porter: donava els números dels metges, agafava el telèfon, mirava el manteniment —la calefacció, la cuina—, si hi havia propà o no en quedava, agafava el telèfon per a les urgències i els avisos dels metges si havien de fer algun domicili. Era una feina força responsable.»

«Quan vaig començar ho escrivia tot a mà.»Joan Casado

Com ha canviat el món del treball des que vas començar?

«La tecnologia ha avançat moltíssim. Quan vaig començar ho escrivia tot a mà: donava els números dels metges a mà, feia les altes i les baixes, tot a mà. Avui, trucant per telèfon o en línia, ja et donen número de cita per al metge. Aleshores no hi havia mòbils ni ordinadors.»

«Quan t'operaven d'apendicitis potser et passaves una setmana a l'hospital; avui t'operen un dia i te'n vas a casa. Ha avançat molt, molt, molt: ja estan fins i tot amb la robòtica per operar. Això és molt bo.»

Quina va ser l'època més dura?

«La de la COVID. Anava a treballar, però hi havia molts malalts, molta gent que moria; anaves a l'hospital amb aquesta por, perquè no sabies si en sortiries viu o mort. Era una epidèmia molt forta, s'estava investigant, estaven amb les vacunes. Aquella va ser l'època més dura.»

De l'hospital a les nits de vigilant

Explica'ns un dia normal entre setmana.

«Normalment em llevo a les cinc del matí. Em prenc la meva infusió o un cafè i agafo el primer autobús cap a Barcelona, on treballo a l'hospital. Començo a les set i treballo fins a les dues i vint. Torno a les dues i mitja amb autobús a Sant Sadurní i arribo entre les tres i les tres i mitja, segons el trànsit de l'autopista o la carretera. Em prenc el meu cafè, descanso; a la tarda faig els encàrrecs de casa, si cal fer-ne; a la nit surto a sopar i després a dormir. És un dia normal, com el de qualsevol altra persona.»

Com vas arribar al món de la seguretat?

«Un company de l'hospital —que ja es va jubilar fa temps— em va comentar que hi havia feina els caps de setmana, i vaig pensar: així puc guanyar uns diners extra. Vaig començar per treballar uns mesos i em vaig quedar. Ja en porto gairebé 26 anys i mig, per a 27.»

Com t'organitzes els caps de setmana i per què continues treballant?

«A Barcelona treballo de dilluns a divendres; el de seguretat ho faig els divendres i dissabtes a la nit, normalment. Així puc descansar el diumenge. Treballo els caps de setmana perquè és una feina que m'agrada i és un diner extra; i continuo perquè em va força bé.»

Què és el que la gent no sap d'un vigilant de seguretat?

«Que has de tenir la teva formació, els teus títols, i cada any anar-te formant, perquè sempre surten coses noves.»

El que va voler ser i el que vol per als seus

Has pensat mai a canviar de vida?

«No he pensat a canviar de vida; amb la feina que tinc estic molt content. Però abans de començar a treballar, als 16 anys, vaig voler entrar a l'exèrcit; vaig anar a la revisió mèdica i, com que portava ulleres, em van dir que no. També vaig voler entrar a la Guàrdia Civil i a la Policia, però els meus pares, en aquell temps, amb el terrorisme, tenien por que em pogués passar alguna cosa, i em van frenar. Dins del que cap, estic content amb la feina que tinc.»

Què li diries a un noi de 18 anys que comença a treballar avui?

«Quan vaig començar a treballar, amb 18 anys, em vaig dir: aquesta feina l'he de conservar. I en porto 40 anys. Això li diria a un noi de 18: que si troba una feina i li agrada, sigui responsable i la conservi, que la cosa no està per tirar coets.»

«Aquesta feina l'he de conservar.»Joan Casado

Què vols per als teus fills?

«Que estudiïn el que els agradi, que estalviïn, que siguin responsables, perquè la vida està molt estreta avui: els salaris i els habitatges no estan compensats.»

Com era el teu pare?

«El meu pare ja no hi és, va morir, però va ser una persona molt treballadora, molt lluitadora i una bona persona. Es va preocupar molt per mi, tant ell com la meva mare. Estic molt content amb ells.»

De què estàs més orgullós?

«Estic molt content de com sóc. He lluitat molt, he treballat molt i, dins del que cap, estic molt content.»

Il·lustració generada amb intel·ligència artificial: un home amb ulleres i camisa blanca recolzat en un mur de pedra en una plaça
Il·lustració generada amb intel·ligència artificial per acompanyar l'entrevista; no és una fotografia de Joan.

Sant Sadurní avui, segons Joan

El millor i el pitjor de viure avui al poble va ser la resposta més llarga de Joan. És la seva opinió i la seva experiència, i la publiquem tal com l'explica; més avall, què diuen les dades i de qui és cada cosa.

El millor i el pitjor de viure avui a Sant Sadurní?

«Ara està fins i tot pitjor. No ha millorat res: les voreres estan malament. Les escombraries, això del porta a porta, està fatal. Abans hi havia els contenidors i es llançava tot en un lloc, i bé; ara tot a cada porta, les bosses a cada porta, i quan fa molt vent els cubells surten volant: un desastre.»

«I no hi ha metge de guàrdia a les nits ni farmàcia de guàrdia; si necessites alguna cosa urgent has d'anar a l'hospital de Vilafranca. Per als joves no hi ha cinemes, no hi ha oci, no hi ha discoteca. Antigament tenies els teus bars musicals, la teva discoteca, els teus cinemes.»

«Les voreres, ja t'ho dic, estan fatal: quan vas caminant has d'anar amb molt de compte, i les vorades també. En unes zones han eixamplat les voreres per deixar-les millor, segons ells, però quedaran igual de malament perquè els cotxes s'hi pugen i hi aparquen un moment. Al carrer Tarragona, on hi ha una farmàcia, quan plou allò és un desastre: jo he vist entrar l'aigua dins del local de la farmàcia. I al carrer Barcelona, on també van arreglar, hi ha un parc i quan plou entra tota l'aigua i es filtra per aquelles voreres. Ho han fet, però molt malament. S'han de posar les piles i arreglar els carrers: últimament he vist moltes persones grans que s'han trencat el peu, el maluc.»

Si fossis alcalde un dia, què canviaries?

«Canviaria moltíssimes coses, perquè està fatal. Voldria que hi hagués cinema, que en falta; discoteca, bars musicals; arreglaria les voreres, que estan fetes un nyap; posaria les farmàcies de guàrdia a les nits, com abans, i el metge de guàrdia també. Abans era una meravella; ara no m'agrada gens.»

«I les escombraries: tu et creus que han d'estar a cada porta? Hi ha d'haver el seu contenidor: l'orgànic amb l'orgànic, els plàstics amb els plàstics, el cartró amb el cartró. Ara, a cada porta, bosses d'escombraries, i quan fa vent allò sembla un femer.»

«Abans era una meravella; ara no m'agrada gens.»Joan Casado

Pessetes, lloguers i jubilació

Què donava de si un sou quan vas començar i què dona avui?

«Antigament era la pesseta, i amb la pesseta te la podies defensar millor. Amb 5.000 pessetes omplies un carro; avui, amb 50 euros, no omples ni el carro. Amb un lloguer, aleshores, podies tenir el teu cotxe i estalviar; treballaves molt, però estaves millor.»

«Avui els lloguers estan disparats i no es compensen amb el salari: amb un lloguer de 800, 1.000 o 1.200 euros, a més de pagar els subministraments —llum, gas, aigua—, per menjar no et queda i per estalviar tampoc. No hi ha res.»

Fa més de 40 anys que treballes. Quan et jubilaràs i què faràs?

«Quaranta anys… dic, mare meva, com passa el temps. Estic molt content. Això de la jubilació encara és d'hora per mirar-ho, però més o menys em puc jubilar cap als 63, com a molt als 65. Tinc pensat marxar a Andalusia, una zona que m'encanta, i fer-hi una vida nova.»

Quin somni et queda per complir?

«Viure a Andalusia. És una terra que m'agrada molt.»

Ronda ràpida

Una olor de la teva infantesa, el plat de la teva mare, el millor consell i tres paraules per definir-te.

«La muntanya, l'olor de pins, del camp: m'encanta. La meva mare fa uns àpats molt bons: cocidos per a aquesta època, paella, pucheros, garrons de porc, mandonguilles; va ser cuinera de molt jovenceta i cuina molt bé. El millor consell que m'han donat: que conservi la feina, i és el que he fet; en porto 40 anys. I jo sóc una persona molt tranquil·la, molt treballadora, molt pacífica. No m'agraden els embolics.»

A qui entrevistaries tu la setmana que ve?

«Jo entrevistaria l'alcalde, per posar-lo a ratlla. Per allò que he dit: les escombraries, els carrers amb les voreres fatal, un desastre. Que hi hagués com abans els seus cinemes, la seva discoteca, els seus bars musicals.»

Què diuen les dades i de qui és cada cosa

Joan parla des de la seva experiència. Hem contrastat el que es pot contrastar amb fonts oficials; el que no, ho diem. L'Ajuntament no ha participat en aquesta entrevista; si vol respondre a algun d'aquests punts, publicarem la seva versió (contacto@infopenedes.com).

La recollida d'escombraries

Joan troba a faltar els contenidors. El porta a porta funciona a Sant Sadurní des del 2005, segons la seva web municipal, i amb les dades obertes de l'Agència de Residus de Catalunya el municipi va reciclar un 82,2 % el 2024, davant del 49,2 % de la mitjana catalana (càlcul nostre). La recollida de residus és un servei que tots els municipis han de prestar (article 26 de la Llei de bases del règim local) i a Sant Sadurní està delegada a la Mancomunitat Penedès-Garraf. Els ajuntaments de Sant Sadurní, Olèrdola i Sant Quintí de Mediona van reclamar el 26 d'octubre una solució als retards de la recollida d'escombraries del torn de nit: ho vam explicar aquí. Sobre els cubells que volen amb el vent no hem trobat dades.

Voreres i aigua quan plou

La infraestructura viària i el paviment de les vies públiques són competència municipal (articles 25.2.d i 26.1.a d'aquesta mateixa llei). Joan parla d'incidències als carrers Tarragona i Barcelona i de persones grans que s'han trencat el peu o el maluc; no ho hem pogut comprovar ni hem trobat dades públiques sobre aquests punts.

Metge i farmàcia de nit

Segons la web municipal, el CAP (carrer de Gelida, 40-42) obre de 8 a 20 hores i, a partir de les 20, cal adreçar-se a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, a Vilafranca, tal com explica Joan. Pel que fa a les farmàcies, cada setmana n'hi ha una de guàrdia que obre de manera ininterrompuda de 8.00 a 22.00 hores; la web no esmenta guàrdia nocturna. L'assistència sanitària no figura entre les competències pròpies dels ajuntaments (article 25.2): l'Ajuntament s'ocupa de la salut pública (seguretat alimentària, plagues, aigües, promoció de la salut), segons la pròpia web.

Cinema i oci per als joves

Els cinemes i les discoteques són, en general, negocis privats; els ajuntaments poden promoure l'oci i la cultura (article 25.2.l i m). No hem pogut contrastar quants cinemes va tenir Sant Sadurní en els anys de la infantesa de Joan.

Lloguers i habitatge

Joan diu que els lloguers estan «pels núvols». Segons l'Incasòl, el lloguer mitjà dels contractes amb fiança dipositada el primer semestre del 2026 va ser de 674,26 euros al mes a Sant Sadurní (99 contractes), un 4,9 % més que un any abans (642,56 euros). A Vilafranca va ser de 698,44 euros (364 contractes) i a Gelida, de 657,42. És una mitjana de contractes signats, no dels anuncis d'avui. A més, l'Incasòl ha començat a construir 29 habitatges dotacionals a l'avinguda Francesc Macià (4,26 milions d'euros i 18 mesos d'obres, pisos de 60 a 84 m²); els requisits i terminis per demanar-los s'anunciaran en els propers mesos.

De pessetes a euros

Joan recorda que amb 5.000 pessetes s'omplia un carro i que avui 50 euros no arriben ni a mig. Una precisió: 5.000 pessetes són 30,05 euros al canvi fixat el 1999 (166,386 pessetes per euro). La comparació del poder adquisitiu és seva; el càlcul exacte, nostre.

La jubilació

Joan, de 59 anys, creu que es podrà jubilar «cap als 63, com a molt als 65». Segons la Llei general de la Seguretat Social (disposició transitòria setena), el 2026 l'edat ordinària és de 65 anys per a qui acrediti 38 anys i 3 mesos cotitzats i de 66 anys i 10 mesos per als altres; des del 2027 seran 38 anys i 6 mesos per jubilar-se als 65. Qui tingui 35 anys cotitzats pot avançar-la fins a dos anys (article 208), però amb retallada: avançar-la 24 mesos redueix la pensió un 21 % si s'han cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos, un 19 % entre 38 anys i 6 mesos i 41 anys i 6 mesos, un 17 % entre 41 anys i 6 mesos i 44 anys i 6 mesos, i un 13 % amb 44 anys i 6 mesos o més. Cada cas depèn de la seva vida laboral exacta, que no coneixem.

Més notícies i agenda a la pàgina de Sant Sadurní d'Anoia.

A qui entrevistem la setmana vinent?

Gent del Penedès és una conversa setmanal amb veïns i veïnes de la comarca. Si coneixes algú amb una història per explicar, escriu-nos a contacto@infopenedes.com.

Fonts: notes de veu de Joan Casado (2 de novembre del 2026), publicades amb el seu permís; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (pàgines de residus, CAP, farmàcies i salut); Agència de Residus de Catalunya; Incasòl (lloguers, dades obertes); RTV Vilafranca (28/07/2026); BOE: Llei 7/1985 i Reial decret legislatiu 8/2015. Consultades el 2 de novembre del 2026.

Articles relacionats

Sala d'exposicions en una antiga capella de pedra amb volta ogival, quadres emmarcats de paisatges a les parets, focus càlids, terra de fusta i una finestra estreta al fons Notícies

Vilafranca celebra els cent anys de l'Exposició d'Art del Penedès: la mostra del Vinseum acaba amb un referèndum

Es compleixen cent anys de la primera Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca el 1926. El Vinseum ho commemora amb una exposició oberta fins al 14 de febrer del 2027 a la Capella de Sant Pelegrí, que acaba amb un referèndum —«Vilafranca és moderna o és tradicional?»—, una taula rodona i un cicle de deu col·loquis. T'expliquem què hi ha, quan anar-hi i què se sap.

Un camí mullat entre vinyes sota un cel de tempesta, amb cortines de pluja a l'horitzó i una masia al fons Notícies

Dades històriques de pluja al Penedès: nou dies de temporal davant de fins a 31 anys de registres

Del 28 de setembre al 6 d'octubre van caure entre 99 i 152 l/m² a les nou estacions del Meteocat del Penedès: entre el 20 % i el 30 % d'un any mitjà. Analitzem les dades obertes estació per estació: el dia més plujós va ser el dimarts 29 al matí, no el dissabte de l'Escumostra, i aquest cap de setmana hi ha un nou avís. Amb mapes, gràfics, un vídeo propi i el CSV per descarregar.

Deen Mazumder

Deen Mazumder és l'editor responsable d'InfoPenedès, el periòdic digital de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia. S'encarrega de la direcció editorial del mitjà i que cada notícia publicada segueixi els criteris de rigor i verificació de la redacció.

És també fundador de deen.pro, empresa dedicada al desenvolupament web i la tecnologia, i col·labora en altres projectes digitals com elijo.es.

Pots trobar-lo a LinkedIn.